Si hi ha un ambit on la domotica esta naturalment dirigida, es a la gent gran. i a l'hora, pot ser sigui el collectiu mes refractari a aquesta modernitat que moltes vegades no entenen.
Es llogic, ja tenen prou faena amb les coses que ja tenen sense tenir que afegir-ells-hi, mes obligacions.
Tot i aixi, els sistemes de domotica que utilitzo, tots deixen l'usuari utilitzar manualment totes les funcions.
La llum que s'encen quan entra a una habitació, també funciona des-de l'interuptor, el aire accondicionat que s'apaga quan la sala esta vuida, també s'acciona amb el comandament. l'alarma que ells hi recorda de prendre medicació, es pot apagar sense mes proces. Però rapidament, trobaran util el poder tancar totes les persianes de casa de cop, poder seguir utilitzant la cuina de gas sense tenir por a les fuites ni als oblits.

Els fills, poden monitoritzar la activitat habitual, amb un grau invasiu a la privacitat ajustable en funció del nivel d'autonomia de la persona beneficiaria d'aquesta atenció.

Camares de video vigilància que permeteixen rebre avisos quan hi han moviments fora d'un horari determinat, sensore de vidre trencat, sensors de gas, de foc, de particules toxiques, sensors de moviments, llums que s'encenen soles i s'apaguen i per suposat, en famos "boto panic", un clauer que la persona atesa porta a sobra i que pot polsar en cualsevol moment i pot generar trucades, enviament dels darrers fotogrames de la camara, cridar al 112 o al vei de la casa de davant.

S'haura d'explicar-ells-hi que implica aquesta perdua de privacitat, explicar els graus d'intromissió, deixar-ells-hi zones de privacitat totals, fins i tot, senyalar-les i explicar, que com a contrapartida, els estem oferint la privilegiada possibilitat de quedarse a casa seva, a prop de la gent i dels records qu'estimen.